Laura Borràs, al banc dels acusats

El judici a Laura Borràs que comença avui al TSJC té l’ori­gen en un acte admi­nis­tra­tiu, una pre­sumpta mala praxi admi­nis­tra­tiva quan la pre­si­denta sus­pesa del Par­la­ment diri­gia la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes. Però amb el pas d’anys d’ins­trucció, les ana­des i tor­na­des del Suprem al TSJC i la sig­ni­fi­cació política que ha anat pos­seint Borràs fins a esde­ve­nir la segona auto­ri­tat del país, la causa ha adqui­rit una dimensió i unes con­seqüències polítiques inne­ga­bles. Algu­nes ja es posa­ran de mani­fest avui mateix. A diferència del que ha pas­sat amb altres encau­sats inde­pen­den­tis­tes, a Borràs no l’acom­pa­nya­ran fins al TSJC repre­sen­tants d’ERC ni de la CUP. Aques­tes for­ma­ci­ons no con­si­de­ren que es tracti d’un judici polític i tro­ben defen­sa­ble no ser-hi tot i que aquesta decisió apro­fun­deix en la difi­cul­tat per refer una uni­tat de l’inde­pen­den­tisme polític que ja estava esquer­dada abans que Borràs fos sus­pesa com a pre­si­denta del Par­la­ment i que es va tren­car del tot en aquell moment. Un altre efecte obvi i gens menor és que, si Borràs acabés con­dem­nada i inha­bi­li­tada, Junts s’hau­ria de bus­car un nou cap de car­tell. La uti­lit­zació amb fina­li­tats polítiques de la causa con­tra Laura Borràs amplia la llista d’efec­tes nocius.

Tros­se­jar con­trac­tes perquè tin­guin imports per sota dels que obli­guen a adju­di­car-se mit­jançant con­curs, tot i ser il·legal, no és una con­ducta insòlita, ni en l’àmbit públic ni en el món pri­vat. Són menys, però, les denúncies que aca­ben en judici. En el cas de Borràs, des­taca la seve­ri­tat de la petició de penes, sis anys de presó, 21 d’inha­bi­li­tació i 144.000 euros de multa en un escrit d’acu­sació per pre­va­ri­cació i fal­se­dat docu­men­tal, però no per mal­ver­sació. Tam­poc pot ser casu­a­li­tat que tres dies abans de la vista s’hagi fil­trat la pos­si­bi­li­tat que l’altre acu­sat prin­ci­pal, l’informàtic que es bene­fi­ci­ava dels con­trac­tes amb la ILC, estudiï un acord amb fis­ca­lia per con­fes­sar els fets –fet que com­pli­ca­ria molt la defensa de Borràs– a canvi de no ingres­sar a presó. Perquè el judici, se li vul­gui veure o no caràcter polític, és clar que té una peça de caça major.