Canvis a l’AP-7, necessaris però no suficients

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tuda per Toni Romero, Toni Brosa, Xevi Sala, Lluís Simon, Fran­cesc Espiga, David Brugué, Ure Comas i Xavier Cas­tillón.

El paquet de mesu­res anun­ciat per Inte­rior en pro de la segu­re­tat i la fluïdesa a l’AP-7 cons­ti­tu­ei­xen el pri­mer abor­datge subs­tan­cial dels pro­ble­mes d’una auto­pista que, d’ençà que va dei­xar de ser de peatge, ha por­tat a l’extrem el caràcter d’artèria viària prin­ci­pal del país. L’AP-7 és via d’ús intern, però també de comu­ni­cació per car­re­tera amb els països veïns, així com sor­tida i entrada gai­rebé obli­gada –pel retard inde­cent del cor­re­dor fer­ro­vi­ari– per a les mer­ca­de­ries de l’arc medi­ter­rani. El govern no té el con­trol de totes aques­tes vari­a­bles, però en ús de la seva res­pon­sa­bi­li­tat no podia dila­tar més una inter­venció que era urgent i que té un abast extens, per tipo­lo­gia de mesu­res i per l’àrea geogràfica on s’implan­ten. Cal pri­o­rit­zar les mesu­res de con­trol i segui­ment per damunt de les que tenen caràcter san­ci­o­na­dor i recap­ta­dor. Radars i drons obte­nen els millors resul­tats quan són visi­bles i anun­ci­ats. L’adopció de la velo­ci­tat vari­a­ble com a cri­teri regu­la­dor del trànsit és ben­vin­guda, en pri­mer lloc perquè és efec­tiva en la reducció de la sinis­tra­li­tat i en la pre­venció de reten­ci­ons, i també perquè és una mesura que genera cre­di­bi­li­tat en l’usu­ari, a diferència dels límits de velo­ci­tat fixos, con­ve­ni­ents en hores d’alta den­si­tat i inco­he­rents quan la via és buida. El govern des­ti­narà gai­rebé 15 mili­ons a implan­tar aques­tes mesu­res i d’altres, com ara incre­men­tar els car­rils addi­ci­o­nals, obrir més pas­sos en la mit­jana i con­trac­tar més grues. La plu­ra­li­tat i vari­a­bi­li­tat de les mesu­res exi­girà també ampliar les senya­lit­za­ci­ons excep­ci­o­nals i faci­li­tar-ne la com­prensió.

Amb tot, no n’hi ha prou. A l’estiu farà dos anys de la gratuïtat de l’AP-7 i, si bé els espais que ocu­pa­ven els peat­ges tron­cals ja s’han posat al dia, l’ade­quació de les sor­ti­des i entra­des un cop eli­mi­na­des les cabi­nes de paga­ment va amb massa retard. L’auto­pista ha de ser una via fluida i segura, ben enllaçada –no con­necta amb l’eix trans­ver­sal– i amb acces­sos i sor­ti­des sense pro­vi­si­o­na­li­tats, que sovint són font de situ­a­ci­ons de risc. El sem­pre exi­gi­ble i a vega­des escàs cap­te­ni­ment al volant serà més fàcil d’obte­nir si la via no afe­geix ele­ments de tensió a la con­ducció.