París, viatges i la vella Itàlia
S’acosta Sant Jordi i tinc massa llibres que em venen de gust llegir apilonats a la taula per impossibilitat de posar-m’hi. Hi ha molta novel·la negra i autors com Ferran Torrent que mai em perdo i que acaba de publicar Memòries de mi mateix amb el retorn del Mític Regino i tota la tropa. Trobaré temps per llegir-los. Però n’hi ha tres que han de passar endavant i d’aquests em ve de gust escriure. Són tres llibres ben diferents però que els recomano. Àngel Quintana, degà de lletres de la UdG, crític de cinema i company de diari, ha tret una delícia. Sempre tindré París, publicat per L’Avenç, és la història de dos amics que bescanvien la mili per passar un any a París. Deixen una feina fixa, a la qual tornaran, i se’n van a descobrir la vida. En realitat l’Àngel i en Miquel el que faran és veure molt de cinema. I l’Àngel ens explica aquest any a París que no són batalletes, tot i que alguna n’hi ha. Impagable el capítol en què visiten Joan Reventós a l’ambaixada amb una carta d’Ernest Lluch que no entreguen i la fotografia de la coberta i el darrere que els retrata.
No negaré que Josep Navarro Santaeulàlia em fascina. Escrigui el que escrigui, novel·la, assaig, poesia, llibres de viatges... Editorial Gavarres acaba de publicar Un viatge en tren. De Shanghai a Sant Petersburg a la seva col·lecció Narratives. L’Àngel Madrià, l’editor, no pot entendre com llibres com aquest o el dietari 2017 del mateix J.N. Santaeulàlia tenen problemes per traspassar la Tordera. És a dir, queden com a llibres gironins. Li va passar també a Miquel Pairolí i continua passat amb Cera, la seva novel·la recentment reeditada. No ho entenc. El llibre d’en Jep és una pura meravella. Sí, és un llibre de viatges per la Xina, Mongòlia i Rússia, però és sobretot un llibre que parla de la gent. No se’l perdin, si us plau. Amb una (una altra) sensacional coberta d’Àngel del Pozo.
En Xavier Cortadellas i la Judit Pujadó són Edicions Sidillà. I fan miracles i petites meravelles. Aquesta vegada han editat una meravella, Els misteris d’Itàlia, de Dino Buzzati, amb traducció de David Guixeras Olivet. Buzzati va publicar durant quaranta anys al Corriere della Sera. Els seus articles documentaven els enigmes d’una Itàlia que aviat seria inexistent, una Itàlia profunda. Aquest llibre són dinou articles escrits des del seu particular realisme màgic.
Tres llibres que valen molt la pena.
