Ocupar el centre

L’avorrida precampanya de les eleccions municipals a Barcelona s’ha animat gràcies als ocupes. Al costat de la plaça Bonanova hi ha dos edificis ocupats de fa anys i panys que casualment han començat a donar titulars just ara. Són dos blocs propietat de la Sareb en mans d’uns ocupes ideològics. Fa anys una persona que feia compravendes d’edificis m’explicava que dels diferents tipus d’ocupes aquests eren els que causaven menys molèsties però també els més difícils de treure. Els contraposava als ocupes per necessitat (una minoria segons ell), els mafiosos i els que treballen pels immobiliaris quan cal forçar algú a vendre.

També casualment han aparegut per la plaça el responsable de Desokupa, una empresa que es dedica als desallotjaments, i alguns polítics d’ultradreta. Com si veure el baix nivell dels candidats a l’alcaldia no fos prou penitència, ara els barcelonins hem de patir aquest circ d’ocupes i neonazis.

Els extrems es reforcen mútuament i fan que el debat públic caigui en el maniqueisme, o estàs amb els uns o amb altres. Mentrestant, el centre queda abandonat. Ara que parlem tant d’immobles abandonats, caldria també parlar de posicions polítiques abandonades que ningú ja defensa. Posicions que diguin clarament que tant ocupes com neonazis són impresentables. Que donin solucions al problema de l’habitatge i respectin la propietat privada. Que esbrinin què fa la Sareb tenint ociosa durant anys una propietat en una zona de primer nivell i l’Ajuntament fent els ulls grossos en tot l’afer.

La centralitat i la moderació tenen mala premsa i se solen assimilar a la reacció i l’immobilisme. No hauria de ser així. No assimilar-se als extrems requereix fermesa d’esperit i capacitat de gestió per solucionar els problemes en lloc de fer-ne demagògia.