El penúltim abús de menors dels religiosos

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Xevi Sala, Dolors Bellés, Xavier Cas­tillón, Anna Puig, Sara Muñoz, Susanna Oli­veira, Irene Case­llas i Teresa Márquez

El penúltim epi­sodi rela­tiu a denúncies d’abu­sos sexu­als come­sos sobre menors vin­cu­la­des a con­gre­ga­ci­ons catòliques, en aquest cas al col·legi Jesuïtes Casp, con­firma que si la catifa s’aixeca no és pas per volun­tat dels reli­gi­o­sos sinó perquè noves vícti­mes fan el pas de donar la cara. És una manca de pre­dis­po­sició sufi­ci­ent a fer veri­ta­ble­ment neteja que afecta l’Església de manera trans­ver­sal, des de col·legis i parròquies on s’hau­rien comès les agres­si­ons, rei­te­ra­des al llarg del temps, fins al mateix Vaticà, incapaç d’impo­sar la seva auto­ri­tat per aca­bar defi­ni­ti­va­ment aquesta xacra. Aquesta vegada ha fet falta que dos-cents trenta-qua­tre exa­lum­nes d’aquest col·legi hagin enviat una carta al cen­tre recla­mant més con­tundència con­tra els depre­da­dors sexu­als. Però ha estat la difusió mediàtica d’aquesta ini­ci­a­tiva la que de debò ha afe­git pressió sobre unes direc­ci­ons que poden fer molt més i molt més de pressa per per­se­guir els autors dels pos­si­bles casos i també per evi­tar que se’n pro­du­ei­xin de nous. És la soci­e­tat la que va al davant, cada vegada més cons­ci­en­ci­ada per plan­tar cara a uns fets que en un pas­sat molt recent encara es bene­fi­ci­a­ven de la influència dels reli­gi­o­sos en les famílies i en la impu­ni­tat amb què es per­pe­tra­ven toca­ments i vio­la­ci­ons. En aquest sen­tit ha estat un pas, no només impor­tant sinó deci­siu, que les vícti­mes hagin superat la por a tren­car el silenci, encara que sigui molts anys després dels fets, quan els bot­xins ja tenen unes edats molt avançades o han mort. És admi­ra­ble que ho esti­guin fent pen­sant sobre­tot en altres pos­si­bles vícti­mes que hagin vin­gut al dar­rere. Perquè ha estat jus­ta­ment la política d’ama­gar el cap sota l’ala prac­ti­cada per la jerar­quia reli­gi­osa la que durant massa temps ha permès que aques­tes con­duc­tes, lluny de ser repro­va­des com calia, es per­pe­tu­es­sin en noves des­ti­na­ci­ons, sense que els cul­pa­bles rebes­sin el tracte de delinqüents que es merei­xien. L’enver­ga­dura del pro­blema, el tes­ti­moni esfereïdor dels afec­tats i el dego­teig inces­sant de noves denúncies, fan que aquest sigui un tema del tot insu­por­ta­ble que no només sac­seja les vícti­mes, sinó també l’entorn que per acció o omissió els va cau­sar dolor.