Albiol estava cantat!

Deia l’àvia Neus que quan li has vist el cul és molt fàcil dir que és gallina, però no és el cas en la majoria absolutíssima de Xavier García Albiol. Aquest èxit al cub fa temps que estava sexuat com a pollastre, i em remeto al Voraviu de l’11 de novembre del 2021. “Pandora no mata Albiol”, deia el títol. I el subtítol també era força clar. “Si freses males herbes de l’hort en lloc d’arrencar-les una a una, les sembres”. I en el text concretava una mica més la idea. “Dels papers de Pandora i la moció de censura que han originat no en resultarà la mort (políticament parlant) de Xavier García Albiol a Badalona, sinó tot el contrari (...). Pandora no matarà Albiol. Pandora, com fresar, sembra Albiols.” I és exactament el que s’ha demostrat divuit mesos després. Allò que havíem sembrat ha brotat (de 37.539 vots a 50.185, del 38% al 56%) i ha florit (d’11 regidors a 18). Aquell dia de novembre no vaig coincidir ni amb la ciutadania progressista en general ni amb l’opinió publicada en particular. Vaig quedar força sol solet en la idea que provocar la unitat contra el polític popular amb una xominada com els papers de Pandora representaria “aliment en vena per a Xavier García Albiol”. Però és el que tenen els cordons (sanitaris o no) i aquest tipus d’eines en política. No ho saps quan els defenses, i algú s’hi acaba penjant. Però no ens posem tràgics. Per aquella columna i el resultat de l’Albiol, un bon amic meu de Badalona em deu un dinar.