L’antisò

Els sorolls de la ciutat són més audibles a l’estiu, perquè fem una vida més oberta al carrer; tant el brogit general de la ciutat com els sorolls de l’escala i del veïnat entren a casa per les finestres –parlo dels qui no vivim o treballem en un espai d’aire condicionat i obrim finestres i balcons per rebre una mica d’aire.

El problema del soroll és un problema greu, i és just referir-se a una “pol·lució acústica” que té conseqüències negatives, físiques i psicològiques. En el diari basc “Deia” he llegit una informació molt interessant sobre les possibilitats de lluita contra el soroll, i sembla que els científics britànics han arribat, després d’una sèrie d’investigacions, a una conclusió ben xocant a primera vista: l’arma contra un soroll és un altre soroll.

Han treballat, sobretot, en el camp dels sorolls produïts pels sistemes de ventilació i d’aire condicionat, i afirmen que el seu brunziment pot reduir-se a més de la meitat si s’introdueix un soroll similar que l’anul·li. S’han empescat un sistema a base de micròfons que capten els sons que emeten els conductes i les canonades, i aquests sorolls, que són processats electrònicament, alimenten després uns altaveus instal·lats a la paret de la conducció. Gràcies a unes raons tècniques –amplitud de les ones sonores, desfasament de cicle, etc.– que van més enllà de la meva comprensió, les sèries d’ones sonores s’anul·len mútuament. Es pot dir, doncs, que s’ha inventat l’antisò.

Les proves efectuades pel laboratori d’acústica del Chelsea College de Londres han donat un bon resultat pràctic i confirmen que el sistema d’antisò podrà convertir-se en un producte comercial. Podrà aplicar-se també per a reduir el soroll dels motors dièsel, les turbines industrials i els transformadors, i es preveu que no es trigarà gaire a aconseguir un notable silenci en l’ambient d’oficines i de fàbriques. S’ha pensat, és clar, d’utilitzar aquest procediment per a fer més habitables les cases afectades pel soroll de les autopistes i dels aeroports.

El pas següent és fer “desaparèixer” una part del soroll que es produeix a l’aire lliure. Encara que sembli mentida, els tècnics creuen que en el futur això serà resolt.

Que un soroll anul·la un altre soroll, ben mirat no és cap novetat. Tots hem vist com, en una reunió, quan algú comença a parlar en una veu massa alta d’altres l’imiten i s’aconsegueix no entendre res. Un altre exemple: en un restaurant sou dels primers a començar a menjar, distingireu perfectament el sorollet dels coberts i els plats, però al cap d’una estona, quan el menjador sigui ple, el brogit general serà una mena de “pasta” que esborra qualsevol detall acústic. Nosaltres hem inventat l’antisò en forma de “supersoroll”. De la mateixa manera que diem que, a vegades, el silenci es pot “escoltar”, hem convertit el soroll generalitzat en un silenci impenetrable, i mai tantes emissions sonores no han produït tanta incomunicació. Els científics hauran d’inventar l’antisò individual de butxaca...