Els Pirineus orientals

Fa 350 anys del Tractat dels Pirineus. El 1659, després d'una guerra europea amb França, i en haver-la perdut, el rei Felip IV de Castella (Felip III de Catalunya, Aragó i València), per aquest Tractat donà a França el que avui es la Catalunya Nord. Castella feia la guerra i Catalunya n'era escenari, base d'operacions i víctima de l'espoli dels exercits castellans, i després en fou la torna. Dins d'aquell episodi succeïren la guerra dels Segadors i de Separació de Catalunya, i la independència de Portugal. Castella no podia donar una terra que no era seva, i el rei no podia dividir Catalunya i donar-ne una part a França sense la nostra aprovació, però contra dret fou fet. Així, de les actuals cinc províncies catalanes, una la tenim a França –Catalunya cinc: Perpinyà, Girona, Lleida, Barcelona i Tarragona; quatre a Espanya; una a França, i cinc a Europa–. Actualment, el 7 de novembre, a Perpinyà, es fan actes per la unitat de Catalunya i es demana la revisió i anul·lació d'aquest tractat. Com és que Espanya no demana i promou la revisió i anul·lació del Tractat dels Pirineus i la recuperació jurídica, pacífica i voluntària d'aquesta província espanyola de França i el reconeixement i unitat de Catalunya? Compareu-ho amb Gibraltar! Perquè som catalans? Que no som «espanyols», com diria el coronel Macià? Perquè no ho demanem els estats de la Corona d'Aragó, i especialment Catalunya del Sud? Per què no podem exercir el dret internacional dels pobles transfronterers, en tot, sens prejudici de ser d'estats diferents? Respecte, reconeixement, amistat i solidaritat amb la província catalana de França! Tal com fa França amb el Quebec.