Volem sentir la tardor!

Músics i poetes han lloat la tardor com una estació especialment bella, entre d’altres pel cromatisme que prenen les fulles dels arbres i per les catifes que es formen en caure suaument sobre boscos i jardins....

Amb prou feines acabem de deixar l’estiu i els serveis de jardineria de gran part dels ajuntaments del país ja s’han posat en marxa amb les serres elèctriques per podar desesperadament els arbres de carrers, i han substituït les escombres pels escandalosos bufadors que et conviden a fugir i buscar el silenci.

Quan arriba la tardor, dins dels nostres parcs, els ciutadans tenim el dret a gaudir de l’espectacle que ens ofereix la natura, veient com s’esgrogueeixen les capçades dels arbres, podent trepitjar les fulles amb la mainada, flairant aquella olor dolça que desprenen, i així poder sentir el pas de les estacions, sense necessitat de cercar-ho a la muntanya. Agrairem als responsables del manteniment dels nostres parcs que no els converteixin en parcs temàtics, afortunadament en desús. Deixem que la natura faci el seu curs, deixem que caiguin les fulles... I, si cal, després les escombrem o les bufem!