Una suma que no suma

Ens referim a les combinacions que estan estudiant Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, per poder obtenir els escons necessaris, per a formar govern. No cal esmentar la sorpresa que varen fer-nos, en repetir les eleccions, quan varen decidir, d’una forma molt ràpida, la coalició dels seus respectius partits; tenint en compte que, a les anteriors, no varen aconseguir posar-se d’acord, ja que la desavinença, entre l’un i l’altre, es va fer ben evident. Bé! Hem de pensar que tenint en compte que el resultat, de les darrere eleccions, no ha resultat ser el que s’esperava, s’hi varen repensar i finalment decidiren anar junts. Tot i així, ai las! Resulta que sumant els respectius escons encara no arriben al nombre suficient per a tenir la necessària majoria i necessiten l’ajut d’un altre partit. El que els aniria bé és un pacte amb Esquerra Republicana, per tal que s’hi afegís o s’abstingués; però aquests, com és lògic, volen obtenir el compromís d’un diàleg obert, talment com van demanant, fa temps, i aquí s’esdevé un nou problema, de delicada solució. Bé! Cal esperar que si s’arriba a un pacte sigui ben acceptat pels partits i les respectives bases; ja que l’experiència ens fa dir que: un pacte entrat amb calçador no té un efecte gaire bo. Tant de bo acabi tot bé, i no calgui fer terceres eleccions, com insinuen algunes veus. És el nostre parer.