‘1939: l’exili del magisteri de Catalunya’

Escrit per Salomó Marquès, catedràtic de la Universitat de Girona, és una obra de divulgació imprescindible per conèixer la trista realitat de molts mestres que van exiliar-se per salvar la vida o patir llarga presó després de la pèrdua republicana a la Guerra Civil. Presó i exili polítics, realitats ben presents vuitanta anys després.

Marquès és l’intel·lectual que ha fet més per recuperar la memòria històrica dels docents que van creuar la frontera per començar una altra vida en països acollidors, no sense sacrificis, penes i treballs, com va ser l’estada als camps de concentració francesos. L’autor mostra, a través de quasi 600 casos (un 12% del magisteri que treballava a Catalunya durant el període republicà), un panorama geogràfic des d’on van reprendre la vocació de formar i estimar alhora l’alumnat, de manera especial a Llatinoamèrica: Mèxic, Cuba, Veneçuela...

A l’Estat espanyol els vencedors van fer taula rasa destruint els avenços polítics, socials, culturals... aplicant l’ideari feixista sobre la població desafecta, en tots els àmbits, si bé el del professorat fou un dels camps on la venjança esdevingué més agressiva. Raó: les persones ben formades i amb cultura tenen més criteri propi, i per tant són enemics potencials de les dictadures, al comptar amb recursos per transformar-les en societats lliures. Guardant les distàncies, actualment també és el cos més atacat pels radicals unionistes, amb maldat i falsedats.

L’autor, a més, és un activista actiu i iniciador des de fa anys dels itineraris de les rutes a l’exili. Bona feina, Mon, igual que a Carme Agulló (prologuista), per posar passió en la recerca!