Pere II el Gran va desembarcar a Tràpena (Trapani, en italià) el 30 d’agost del 1282, i va iniciar una campanya de conquesta que va acabar el 2 d’octubre del 1282, quan els catalans van derrotar el darrer reducte angeví a Messina. Victòries posteriors de l’almirall almogàver Roger de Llúria a Malta i a Nàpols van consolidar l’hegemonia catalana al Mediterrani.

Al Larousse llegim: “El catalán Pedro el Grande, que estaba casado con Constanza, nieta de Federico II, desembarcó en Trapani y obligó a retirarse a Carlos de Anjou, i le derrotó luego en el puerto de Malta (1283) y en el golfo de Nápoles (1284).”

La Wikipedia espanyola diu: “La historia de Sicilia ha visto a esta isla del Mediterráneo, actual región de Italia, controlada normalmente por grandes potencias –Roma, vándalos, bizantinos, sarracenos, los Hohenstaufen, los aragoneses, los españoles–...”

En ple segle XXI el genocidi historicocultural no defalleix. El malaltís odi caïnita ha substituït “catalanes per aragoneses”. “Aragó no té mar.”