On és el sentit comú?

Potser és poc utilitzat, però davant d’una situació difícil, diferent, inesperada... tots l’hem fet servir. Treballo com a mestra en un institut escola de Badalona. He viscut en pròpia pell aquests dies de desesperació i impotència davant d’una situació d’alerta, ja prevista pels meteoròlegs, i en què ens hem vist desemparats. És en aquests casos que l’Ajuntament ha de donar el corresponent permís de tancament als centres educatius, la qual cosa no només no va ni arribar pels canals oficials als directors/es dels centres educatius d’aquesta ciutat, sinó que en van tenir prou fent una piulada al Twitter. En el nostre cas, s’han inundat gran part de les aules, i els mestres hem tret aigua a palades. Tot això amb serveis mínims, és a dir, amb alumnes dins l’escola. Han passat situacions similars o pitjors en altres centres de la nostra ciutat que ara no anomenaré, ja que els mitjans de comunicació i les xarxes en van plens. L’Ajuntament comunica que es mantingui la normalitat a tots els centres escolars, malgrat el comunicat de Protecció Civil on recomanava molta precaució en els desplaçaments. I em pregunto: i no es fan milers de desplaçaments per arribar a l’escola alumnes, famílies, docents i personal d’administració i serveis? I haver d’anar a buscar els fills corrent a l’hora que es preveu que hi haurà perill? Que hi ha un temporal diferent a Sant Adrià i Montgat, més tota la comarca del Maresme... que han suspès les classes i a Badalona no? No són cap perill els fanals, murs, arbrat i sostres que han caigut prop de les escoles? Com a pares, no és millor saber d’antuvi si hi ha escola (garantint la integritat física dels fills) o no, per organitzar-se? Personalment, Ajuntament de Badalona, crec que aniria bé fer una rellegida al diccionari. Sentit comú: facultat atribuïda a la generalitat de les persones de discernir raonablement les coses. Els convidem a visitar les nostres escoles i revisar les instal·lacions.