‘Glòria’

M’agrada anar a la platja a l’estiu; m’agrada anar a les guinguetes a peu de sorra a fer una cerveseta, a menjar un arròs; m’agrada passejar pels passeigs marítims arran de mar; m’agrada escoltar havaneres vora el mar... En un futur no gaire llunyà, ho podré seguir fent tot això? Què hem fet, els humans, amb el territori, amb la natura... que ara ens ho torna amb aquesta crueltat? L’hem fet malbé, l’hem conquistat sense permís; l’hem artificialitzat de males maneres, l’hem usurpat i ens n’hem fet els amos sense pensar en les conseqüències de futur, i ara ho comencem a pagar. La natura és sàvia i tossuda! El curs dels rius i les rieres és absolutament sobirà i no podem redreçar-los segons la conveniència i els interessos de la mà de l’home. Diríem que no hem sabut equilibrar natura i progrés? Diria que és l’home el que s’hauria d’haver adaptat a la natura, al territori; i no pas fer que la natura s’adaptés a les nostres necessitats, no? La natura és dinàmica, i no te aturador. I és caparruda, i no perdona. I si li toquem el voraviu, ella respon... i no té mesura. No soc especialista, ni enginyer, ni ambientòleg, ni meteoròleg, ni estudiós de les ciències del mar... però em sembla que tots aquests experts fa anys que ens ho van dient i repetint: no hem fet les coses gaire bé (per no dir que gens bé, o molt malament), i ara en pagarem tots les conseqüències. El caos ja el tenim aquí (per molt que el negacionista d’en Trump aixequi la veu); i amb el pas dels anys, per exemple, molts pobles de costa deixaran de tenir platja... El món se’ns escalfa, el mar ens puja de nivell any rere any... Emergència climàtica i ambiental: hola.