La falsa ètica dels voltors
Ja n’hi ha prou. “Si la gent reflexionés més, no cometria tantes malifetes”: així ho pensava Sòcrates, que defensava un intel·lectualisme moral.
Amb l’actual crisi sanitària –com en els atemptats, desastres meteorològics, etc.– sempre apareixen els saberuts que menyspreen els qui potser s’han equivocat. Tota aquesta gent que “ja sabien què calia fer” (però, potser, tampoc ho van dir). Porto molt anys allunyant-me de persones “tòxiques”, les que enverinen les relacions i projectes.
I ara em toca allunyar-me dels “voltors”: dones i homes que insulten qui no ha fet les coses com hauria estat “perfecte”, o senzillament acusant-los amb malícia. Els especialistes?: alguns partits de dreta o extremistes i, en general, tothom qui “odia” o bé “s’odia”.
Els podria parlar de la diferència entre “l’ètica de la convicció” i “l’ètica de la responsabilitat” (Weber), però deixaré que ho pateixin només els meus alumnes. El que sí que sé és que qui acusa amb tírria moralment un altre no és millor que l’acusat: en general, és “el pitjor del pitjor”. Sí a la veritat i al perdó; prou a l’odi i a la venjança.
Girona