Mai com abans
El que està esperant sortir del confinament perquè tot sigui com abans, crec que és temps que no aprofita. Això no és un virus que d’aquí a un mes s’hagi acabat. Això és un virus que ens canvia tot el sistema de vida, social, econòmic, polític, interrelacional. És com un remodelatge en què hem d’aprendre, com ho estem fent, a treballar d’una altra manera, a conviure d’una altra manera, a sentir-nos solidaris encara que no ens veiem físicament. Potser haurem de viure amb la certesa que a temporades estarem a casa i a temporades podrem sortir. Potser ens adonarem que només compartint podem sobreviure. I haurem de valorar d’una vegada quines són les feines que més importància tenen per a l’ésser humà i a les quals hem de donar més valor. Els agricultors, els sanitaris, els cuidadors, els botiguers, l’atenció a les persones, sigui quin sigui el seu àmbit. Potser hem d’entendre que els millors sous han de ser per als que més serveixen a la comunitat. Els oficis vocacionals i de servei. Tots ens hem de reciclar i tots ens haurem d’adaptar a aquesta nova realitat. I, si ens hi resistim, no podrem formar part d’aquesta nova societat.
Vilablareix (Gironès)