Darrere la finestra

50è dia. Tothom surt. Des de la finestra, sembla que a poc a poc tot recupera la normalitat, la nostra normalitat: persones al carrer xerrant en petits grups, algú que aixeca el to de veu més del compte... Tots amb mascareta, això sí. La distància social ens costa... i molt. Soroll de màquines que treballen al carrer, primera tongada del dia de nens i pares amb patinets, bicicletes o a peu… Sons agradables, d’humanitat, de vida. És la música de la ciutat que es desperta diàriament amb l’energia d’un lloc on es viu. Tant de bo ens acostumem a viure així i siguem nosaltres mateixos els que reivindiquem que els cotxes siguin silenciosos, discrets. Que només s’escolti la música de la nostra ciutat, la de les persones conversant, rient, plorant, cridant, jugant..., vivint.