República de Venècia

L’any 726, el venecià Orso Ipato va ser reconegut per l’Imperi Romà d’Orient com a dux. El primer de 117 duxs durant mil anys. Bona negociadora, Venècia es converteix en la porta d’occident: duu a orient vi, ferro i sal i torna amb perfums, espècies, marfil i sedes. Gràcies a Venècia, la ruta del Mediterrani no queda interrompuda. “La ciutat més miraculosa de Venècia, rica en or però més rica en fama, forta en poder però més forta en virtut, construïda tant en marbre sòlid com en l’harmonia dels seus ciutadans” (Francesco Petrarca, 1304-1374).

El cap del govern és el dux. Venècia es va esforçar per evitar que una sola persona reunís tot el poder. El Consell Major o Gran Consell elaborava les lleis, el Senat s’encarregava de la política exterior i dels assumptes militars i econòmics, i el Consell dels Deu garantia la seguretat de l’estat. Venècia sempre va ser tolerant respecte a altres confessions religioses.

Mentre que Europa occidental estava dominada per reis que afirmaven que governaven per dret diví, Venècia i altres ciutats estat italianes es remunten a les formes clàssiques de govern: principalment a la idea de república (res publica). Tres formes de govern (democràcia, oligarquia i monarquia), queden integrades en perfecte equilibri. “La constitució de Venècia és un monument insuperable de saviesa i eficiència” (Gasparo Contarini, 1483-1542).