El català als mitjans

El tema Drama palesa el drama que arrossega TV3 amb la llengua des de sempre. Gràcies que la tenim, però cada cop claudica més. La caverna espanyola no en té mai prou i hi vol més castellà, quota pagada amb, sobretot, programes d’aquests que volen fer gràcia. Hi ha doblatges força bons. A les produccions pròpies, pèrdua dels pronoms febles en i hi, mal ús del verb estar on hi va el verb ser, etcètera, etcètera, i el vocabulari cada cop més castellanitzat. No sé si reben ordres o no tenen el nivell. Segur que entre els lectors preocupats per aquest fet hi trobarien millors assessors lingüístics que els col·legues del “tot està bé”. Pensem que a les aules s’hi deixa d’anar, però la TV entra tota la vida a les llars i, per tant, és una mena d’escola que ha de dominar la llengua. La llengua del carrer ja es reflecteix en entrevistes, concursos... A la programació, pròpia o encarregada, que qui paga mana, ha de ser modèlica, no acadèmica en el sentit que li donen els fans del català aigualit. El català té tots els registres: groller, vulgar, jocós, de carrer, finet, pompós... El que cal és no recórrer al castellà en tants casos. Qui no els troba ensenya la llauna de la seva ignorància, no de la manca de recursos de la pròpia llengua. Aquests professionals també haurien de crear, no calcar els neologismes castellans. I fer cas dels consells que els puguin donar persones com J.M. Virgili (a FAQS) en comptes de semblar que li havien muntat un parany, una veritable ratera (quina vergonya!), quan els podia alliçonar a tots amb una sola mà.

Què farem, si som independents? Matar la llengua nosaltres mateixos? Perquè, ves per on, els de l’IEC van descodificant allò tan ben codificat.