Secessió? Recuperació!

En general polítics i tertulians descriuen el conflicte entre Catalunya i Espanya usant mots com ara “separatisme”, “secessió”, “unilateral”, “independentisme”, “DUI”, etcètera, tots ells amb connotacions negatives. La independència de Catalunya no és cap amputació en tant que la pertinença a aquest cos anomenat Espanya no ha existit mai. Són cossos –nacions– diferents. Així, són els espanyols els qui han de tornar a casa seva, és un Gringo go home en versió nostrada.

Segons membres del Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU, “un poble sense estat no té menys drets, roman sobirà en estricta igualtat de drets amb altres pobles”.

Catalunya és una nació sense estat, ocupada, sotmesa, espoliada i escarnida; per tant, toca parlar d’una devolution també nostrada i els termes que s’haurien d’usar són els que denunciïn la realitat que patim des de fa més de 350 anys: “ocupació”, “colonialisme”, “sotmetiment”, “invasió”, “espoli”, “recuperació”, que sí que justifiquen el procés engegat per recuperar la sobirania efectiva i la llibertat arrabassades.