James Bond i el meu primer pecat

Estem en plena efervescència de la dècada dels anys seixanta, per a moltes persones un decenni irrepetible. El govern i l’Església anaven de bracet, sobretot pel que fa a la censura dels espectacles, i també la cinematogràfica. No cal dir que per veure un nu femení la gent havia de travessar els Pirineus.

Ens arriba la pel·lícula Agent 007 contra el doctor No. La censura eclesiàstica del moment diu textualment que és perillosa per a la moral, hi ha escenes amb insinuacions provocatives, on les noies surten amb roba també molt provocativa. Degut a aquests arguments, la pel·lícula quedava classificada amb un 3R, la qual cosa volia dir que només la podien veure les persones majors de 21 anys.

Recordo com si fos ara que, a l’entrada del cinema, hi havia la parella de la Guàrdia Civil per tal d’identificar el personal assistent. No cal dir que els menors de 21 anys havien de fer mitja volta i cap a casa. Aquest no va ser el meu cas, ja que amb poc més de 10 anys era ajudant de l’operador de cabina. Vaig poder veure la pel·lícula i, a més, vaig retallar els fotogrames en què les noies anaven amb poca roba, i els vaig vendre als meus amics i a la gent gran que m’ho demanava.

Quan va arribar el primer divendres de mes, calia anar a confessar-se i combregar. No em feu dir els pecats que vaig haver de recitar al pare confessor.