Vivim en un lloc privilegiat

Estic escrivint amb vistes al Montgrí i envoltada de romaní florit, pins i alzines; em sento molt privilegiada de viure en un lloc així.

Soc filla de Saus i visc a les Olives, ambdós pobles molt petits que s’han anat transformant d’una manera poc encertada; s’ha tingut més en compte el turisme que els oriünds.

La raça humana no té límits quan es parla de fer créixer la butxaca.

S’ha “posat de moda” el repoblament de pobles petits... Tornen els que en són fills o ve gent nova. Tots ells haurien de tenir clar que s’han d’adaptar al que hi troben i no pas a l’inrevés, encara que també és necessari aportar idees noves i fer accions per al bé de tots. Si els pobles s’omplen de cases turístiques, i s’exploten finques per a activitats poc ètiques (tir al plat, cacera d’animals de granja, airsoft...) i molt perjudicials per al medi ambient..., no anem bé!

Ens hauríem de reinventar pel futur dels municipis petits, sense malmenar-los. Atrevim-nos a dir allò que no ens agrada, aportem idees, fem suggeriments, compartim els nostres coneixements..., fem pinya!

“Qui dia passa any empeny”, diu el refrany... Com més dies passo per anar empenyent, més orgullosa em sento de viure entre els dos Empordans, on cal una mica més de cooperació, civisme, solidaritat, seny i sentit comú.