Alfonso Guerra, una imitació de Robespierre

Qualificar Alfonso Guerra no paga la pena, es desqualifica per si sol cada vegada que obre la boca. Ara li toca a la llengua catalana. Bé, ni cas: brams d’ase no arriben al cel. Utilitzo aquesta expressió tan nostra amb tots els meus respectes pels ases, animals que, malgrat les connotacions pejoratives, sens dubte mereixen més consideració que alguns humans.

Dit això, vull deixar palès el meu convenciment que en el decurs de la història es repeteixen els clixés de determinats estereotips. Des d’aquesta òptica i al meu entendre, Alfonso Guerra no deixa de ser la vulgar imitació d’un ésser malvat per excel·lència que, sustentat per un règim de terror, va gaudir d’un protagonisme nefast durant la Revolució Francesa: Robespierre. Al llarg de tota la seva trajectòria, Alfonso Guerra ha encarnat els “valors” de Robespierre, anomenat “l’incorruptible”, el qual, per paradoxes de la vida, va patir el mateix final que les incomptables víctimes que havia fet guillotinar.

Sortosament, l’única diferència rau en el fet que el “socialista” mai va disposar d’una guillotina; l’artefacte substitutiu va ser, i continua sent, una llengua viperina que continua en exercici.