Reflexions epidemiològiques

El 26 de novembre passat, cap a les tres de la tarda, vaig agafar l’autobús interurbà que fa la línia Girona-Salt i viceversa. He de dir que feia molt de temps que no l’agafava.

Jo pensava que a causa de les mesures de seguretat que hi ha a tot arreu a l’autobús també hi serien, com a mínim per respectar la distància reglamentària imposada per les autoritats sanitàries. Mentre esperava el bus pensava que quan l’aforament estigués complet tancarien les portes del bus i els que quedéssim fora hauríem d’esperar el següent, i que sobretot no es podria sobrepassar l’aforament permès. Doncs no. El bus va arribar, la gent anava entrant com si res, tots els seients es van ocupar immediatament i, a més, els que anaven arribant havien d’anar drets, ja que en un instant es va emplenar. Només em va tranquil·litzar el fet que tots portéssim mascareta. Aprofito per dirigir-me als responsables de la Teisa o a les autoritats sanitàries que vetllen per la nostra salut: amb el que jo vaig viure aquell dia in situ n’hi ha per quedar perplex. És quasi impossible no contagiar-se. Aquests autobusos són possibles focus d’infecció. Resumint, fins que no estiguem lliures d’aquesta epidèmia, a mi no m’hi veuran més.