Verónica Forqué i el català

La Sra. Forqué en un pro­grama de tele­visió va dei­xar anar la frase següent: “Conec molta gent jove cata­lana que no sap par­lar espa­nyol. No el saben par­lar perquè no els l’han ense­nyat. Això em sem­bla un atra­ca­ment.” Per­so­nal­ment li diria que la ignorància és molt atre­vida, atès que abans de fer una sentència com aquesta hau­ria de conèixer que, segons l’ava­lu­ació gene­ral de diagnòstic que rea­litza l’Ins­ti­tuto de Eva­lu­ación español, el nivell de cas­tellà dels estu­di­ants de primària a Cata­lu­nya està per damunt del de comu­ni­tats com Anda­lu­sia, Múrcia o Extre­ma­dura, on l’única llen­gua vehi­cu­lar és el cas­tellà, i també per damunt del d’Euskadi, València, Galícia i les Bale­ars. Des­co­nec si la Sra. Forqué és igno­rant o bé si intenta imi­tar Goeb­bels, que va dir que “una men­tida repe­tida mil vega­des es con­ver­teix en veri­tat”.