No m’agrada

No m’agrada gens ni mica l’aparició de la dreta més rància espanyola i mundial. Ja sé que tothom pot expressar el que sent però ningú pot discutir cap privació de llibertat personal que respecti el més pròxim. És hora d’acceptar que hi ha unes ratlles vermelles que hem de defensar fins a la mort! No m’agrada escoltar cantants i autors dels anys setanta que diuen que ells, malgrat la repressió que vivien, deien el que sentien i mai varen anar a la presó! Fet que actualment està passant! Ja sé que hem d’acceptar les regles del joc social, respectar el que vulgueu però no podem acceptar el nostre enclaustrament mental. No tinc cap fórmula màgica per comunicar una solució vital. Però escric per avisar que, segons com, ara estem pitjor que fa trenta anys o més! Per això encara crec que anar a votar val molt la pena per defensar els nostres drets. Per mi, estar bé de salut m’importa molt però viure tancat dins d’una gàbia no m’interessa gens! No podem badar! Cal lluitar per tu i pels teus!