Els Mossos seran nostres?

Em fa por i m’entris­teix la manera com els Mos­sos d’Esqua­dra actuen en moments de crisi social i, en par­ti­cu­lar, com, en els últims anys, la Gene­ra­li­tat ha diri­git l’actu­ació del cos. La feina dels Mos­sos con­sis­teix a ocu­par-se de la segu­re­tat ciu­ta­dana, actu­ant com a poli­cia admi­nis­tra­tiva, poli­cia judi­cial, inter­venció i poli­cia de pro­xi­mi­tat. És en moments de crisi quan, em sem­bla a mi, el cos s’oblida del seu rol de pro­xi­mi­tat i es dedica massa fàcil­ment a la inter­venció vio­lenta. Això es va veure, ara fa deu anys, amb el 15-M, quan els Mos­sos van bui­dar la plaça de Cata­lu­nya amb una bru­ta­li­tat total­ment gratuïta. Si mol­tes de les mani­fes­ta­ci­ons de l’última dècada han aca­bat en violència per part dels mani­fes­tants ha estat en part perquè, segons tots els indi­cis, els Mos­sos han fet ser­vir més d’una vegada pro­vo­ca­dors per indig­nar deli­be­ra­da­ment els pro­tes­tants per després jus­ti­fi­car la seva pròpia violència.

Si no hi ha un canvi radi­cal i ràpid de part de la Gene­ra­li­tat en la manera de con­tro­lar la seva poli­cia, cada vegada més gent veurà els agents dedi­cats teòrica­ment a maxi­mit­zar la seva pro­xi­mi­tat i a pro­te­gir l’ordre públic com a for­ces dedi­ca­des, en última instància, a pro­moure el desor­dre i la violència.