Defensem la llibertat amb civisme

Em treu de polleguera qui aprofita les causes injustes per reivindicar-les fent vandalisme. Tota aquesta colla de gamarussos malcarats, ho diré sempre, no sols no em representen, sinó que m’indignen fortament.

Danyar el mobiliari urbà, així com també el privat de la via pública, amb esfereïdora desconsideració, a part de treure raó al propòsit de queixa, l’embruta fins a la sacietat, i priva de vàlides raons a qui vol denunciar pacíficament una injustícia.

Tampoc calia destrossar una universitat amb l’excusa d’amagar-s’hi; va ser innecessari, així com imprudent.

Defensar la llibertat d’expressió amb violència i considerables danys materials és un despropòsit de l’alçada d’un campanar.

Tanmateix, la casuística fa reflexionar; Valtònyc fa tres anys que és a l’exili, lluitant civilitzadament pels seus drets als jutjats, i tanmateix, sembla que amb Hasél s’ha tornat a començar, amb el comptador a sota zero.

A cap altre país expressar-se lliurament està tan al límit penat, i es palesa amb rotunditat que si a Espanya es menciona la corona ja t’han atrapat i, sense causa justificada, empresonat.