No és això, companys

Creiem que el problema català no és qüestió ni de presos, ni d’exiliats, ni d’encausats; al contrari, com més n’hi hagin més disposats i més valents, per a nosaltres, millor. El fet és que volíem i volem fer un referèndum vinculant d’autodeterminació, que vàrem aconseguir fer i evidentment guanyar, que només ens el varen fer perdre a garrotades, 155, judicis sense cap ni peus, etc.

Per tant, la que en diuen taula de diàleg s’hauria d’iniciar partint del punt de guany - derrota. Fer-ho des d’altres punts de vista, com ja veiem, és els uns seguir lluitant reclamant i cridant independència i els altres respondre seguint lluitant amb repressió judicial. Les idees d’uns i altres ningú les canviarà. Democràticament només es pot resoldre votant, els implicats en el territori, aplicant el resultat per simple majoria.