Samarreta de l’ANC

Des que de jove vaig tenir consciència de país ocupat he intentat no fallar a les concentracions dels Onze de Setembre. A les clandestines trobades a l’estàtua de Rafael Casanova, a l’Arc de Triomf, al Fossar de les Moreres, i tampoc a les manifestacions a la Gran Via, a la Diagonal o al llarg de la cadena humana de la Via Catalana cap a la Independència. Aquest any també hi participaré malgrat no sentir-me representat per la samarreta.

L’ANC és una entitat estimada transversalment per l’independentisme, i desitjo que sigui decisiva. Ja en tenim prou amb la divisió dels partits davant el tram decisiu del full de ruta. Sembla que esperin que el nou estat català caigui del cel per obra de l’Esperit Sant o, encara pitjor, mitjançant una taula de salvació que ens portarà –per enèsima vegada– a fer que els catalans ens ofeguem al Manzanares, on ni l’Open Arms ens podrà salvar.

La samarreta d’aquest any no és inclusiva. L’encàrrec a l’artista és perquè faci el que vulgui, sense supervisar? Us sona la icona El més petit de tots, creada el 1937 per l’escultor Miquel Paredes, gràcies a l’estimat Met Miravitlles? Heu fet un escombrat visual al puny que té alçat la mascota de la revolució antifeixista? Sí, l’esquerra, no pas el tradicional puny dret comunista. Dels errors se n’aprèn.