Prou!

Sí, hi ha desencís. Desencís per mor del govern espanyol, per mor dels tribunals dits de justícia, per mor dels fiscals perseguidors, per mor de..., però, per damunt de tot això, hi ha desencís per mor de la nostra pròpia classe política, partits i govern. Quan jo i molts milers de catalans, per posar un exemple, ens vàrem donar les mans a dreta i esquerra per formar la cadena humana, ningú va preguntar a les persones a qui donàvem les mans de quin partit eren o què pensaven de tot plegat. Ens unia, per damunt de tot, un sol concepte: érem independentistes.

Ja n’hi ha prou, de baralles, discussions públiques, entre els membres del govern, entre els partits independentistes. Prou. Si discrepeu, si us heu de discutir, si us heu de barallar, baixeu a un soterrani, tanqueu-vos en una habitació, crideu-vos, tireu-vos els plats pel cap... i quan en sortiu, agafats de la mà i unànimement, cap a la independència. Ja n’hi ha prou. Feu vergonya!