El gran error de l’impost sobre el CO2

Generalment un vehicle o una màquina contamina més o menys segons el tipus i la quantitat de combustible que utilitzi, no segons la seva antiguitat. Un híbrid contamina el mateix per 5 litres de benzina o gasoil consumits que un Hummer o un vehicle de 20 anys. Per tant, és un greu error aplicar un impost sobre el CO2 segons l’antiguitat, ja que el que importa és l’ús que se’n fa, com es condueix i quants quilòmetres es fan al dia, a la setmana, a l’any. En definitiva, quants litres de combustible fòssil es consumeixen. L’impost sobre el CO2 s’hauria d’aplicar als combustibles fòssils segons les seves emissions, incloent l’extracció i el refinament: 1 litre de dièsel emet 3.310 grams de CO2 i un de benzina, 3.140, i així amb el querosè, el gas, la biomassa, etcètera. D’aquesta manera més justa pagaria més qui més contamina, sigui per terra, mar o aire, sigui per feina, per produir, per caprici, per escalfar la llar, etcètera. Els impostos recaptats haurien de servir per mantenir infraestructures i ja no caldria cobrar peatges. Invertir en transport públic, energies netes, restauració del medi ambient, i en sanitat, per compensar els milions de víctimes i els greus efectes sobre la salut d’una majoria de la població. Però això que sembla tan evident, la incorporació dels costos externs, no ho saben els governants o és que han estat expressament mal assessorats i la lluita contra l’emergència climàtica la segueixen controlant els lobbies energètic i del motor?