Palau-sacosta 2021 - festa major

El pregó d’enguany el feia una persona amb molt de talent. Ni un instant va llegir el guió –això vol dir: bona memòria–. Amb unes idees molt clares aconsellà als pares i joves a tenir un enteniment pràctic. Deia que “no és només a l’escola, institut i/o universitat que hom es forma, perquè la petja que deixen activitats culturals i festes com aquesta és molt gran”. De manera tàcita deia que els joves exercissin la llibertat, però amb responsabilitat, i que ajudessin en l’organització. Desgranà la cultura popular de: la festa, la trobada amb família, amics, veïns, assaborir una xocolatada, o un espectacle infantil, un concurs de dibuix, un sopar, un ball, un concurs de coques i el seu tastet en el sentit més ampli. També ens parlà del pessebre vivent. Amb la seva aptitud verbal –molt superior a la normal– expressà vivències de la infantesa. Vells records volaren del seu cor: el seu pare era de la comissió de festes, i aquesta responsabilitat implicava tota la família; per aquest motiu l’Èlia –als 9 anys– ja col·laborava amb joves i grans practicant el treball en equip. Les ganes d’ajudar possibilitaren la preparació dels dorsals per a la “Marxa Popular” de 10-11 km. Per marcar la ruta de la cursa els seus avis els deixaven la furgoneta. El seu pare la conduïa i un noi l’ajudava; però l’Èlia demanà al seu pare que aquella tasca la fessin conjuntament. A la festa hi havia dues diputades del Parlament de Catalunya. Tinc companys/es que treballen amb persones de ment privilegiada i han anat al Parlament a demanar ajuda, però els diuen que falten recursos. No ho entenc! Amb els mils de milions que van cap allà, com és que en tornen tan pocs?