Acomiadament de Ronald Koeman

És una llei no escrita en el món del futbol, que quan un equip no rutlla el seu entrenador és acomiadat. Sempre ell és el cap de turc. I així ha succeït en el Barça. L’equip anava a la deriva des de feia temps...

En aquest cas ho he lamentat, perquè no crec que fos Koeman l’únic culpable del desastre. I, si no, analitzem-ho una mica.

L’holandès va arribar en el pitjor moment possible i en un dels períodes més accidentats de la història del club. Acabàvem de perdre aquella final de Champions amb el Bayern de Munic per la vergonyosa pallissa del 2 a 8. Eren els darrers mesos del nefast mandat de Bartomeu, seguit del període electoral i dels inicis de Laporta. Crec que el nou president no va creure mai que Koeman fos l’entrenador ideal, tenia molts dubtes, que en el darrer estiu es van accentuar... Entremig va haver-hi la traumàtica marxa de Messi, amb la depressió col·lectiva que va comportar...

El currículum de Koeman com a jugador no podia ser més brillant. Havia marcat el gol més important de la història del Barça, en aquella memorable final, el 20 de maig de 1992 a Wembley, que va suposar la primera Champions del club. Qui no recorda aquella falta tan magistralment llançada...?

Vaig lamentar el deplorable incident que va haver de suportar quan sortia de l’estadi el dia del partit contra el Madrid quan un grup de fanàtics i salvatges li van colpejar el cotxe...

Un final massa trist per a un bon entrenador...