Sempre s’ha dit que el saber no embarassa

Al meu enten­dre, als detrac­tors de Cata­lu­nya, no és la llen­gua que els mou ner­vi­o­sos de la cadira, sinó el fer, el com som i el que pen­sem els cata­lans, i com que no poden ata­car per enlloc més, fan ser­vir la llen­gua, pen­sant que és per on més mal ens poden fer; però jo que no vaig poder estu­diar el poc que sé en català, i que com tants altres cata­lans, he com­par­tit la meva vida i for­mat una família amb des­cendència fins a bes­nets, amb una dona cor­do­vesa, filla d’uns excel·lents emi­grants i grans per­so­nes que varen ater­rar a prop de la Bis­bal l’any 1947, fugint de la fam, que el geno­cidi fran­quista va pro­vo­car, i els hereus bene­fi­ci­a­ris d’aquest fran­quisme ara en fan apo­lo­gia, estic a favor que com més cul­tura més de tot, l’impor­tant és com podem expan­dir la cul­tura, i jo seria par­ti­dari d’ampliar els hora­ris esco­lars per si cabia la pos­si­bi­li­tat d’estu­diar, a més del francès i l’anglès, també el cas­tellà; encara que al car­rer també s’aprèn, crec que és millor apren­dre a l’escola, per això s’ha d’anar a l’escola com més hores millor. Però per això els que tenen la paraula són mes­tres i gover­nants, i aquí és on hi ha la pre­gunta del milió: qui posa l’esque­lle­rinc al gat? Tenim mes­tres pre­pa­rats per a tan alt nivell d’ense­nya­ment en els ins­ti­tuts?