Vull ser català

Si em deixen, perquè, entre els poders mediàtics, polítics i econòmics, ens té sotmesos Madrid, de resultes que uns agosarats i idealistes catalans, fent-nos ressò del clam popular, vàrem engegar el referèndum de l’1-O i que la resposta fou el 155 consensuat pel PP i el PSOE i que l’estem patint, amb el vistiplau de la monarquia, que per dret de conquesta ens té sotmesos des de fa 300 anys.

Però amb els governants actuals de Catalunya també n’hi ha per llogar-hi cadires, aprovem pressupostos a Madrid i l’endemà ens aixequen la camisa, volen tornar el peix al cove, aconseguirem solament peixet per la riota de Madrid, han mercadejat el meu vot d’esquena i d’amagat, sols importa la cadira, el son i al partit. Catalunya i els seus ciutadans no compten, ara s’han de repartir 112 càrrecs de 80.000 € en amunt i cadascú col·locarà tant dels seus com pugui. Però engruixir l’administració, que cada cop és més farragosa, poc àgil, mal gestionada en detriment d’un bon servei per al ciutadà. No sé si podré veure complir les prediccions del Sr. Deulofeu de Figueres, tot plegat només sembla “un somni d’una nit d’estiu”, però jo viuré, parlaré, treballaré i seguiré fent-ho en català, amb tot el respecte dels qui no el parlen.