Les relacions afectives durant la pandèmia

El 15 de desembre passat, la Carmeta, la meva mare, va fer 90 anys. Com que no vam poder celebrar-ho quan tocava, vam planejar passar el primer dia de Nadal a casa i el segon anant a dinar de restaurant. Uns dies abans de la festivitat ens van trucar de la residència d’avis per donar-nos la notícia que una cuidadora que tenia un contacte estret amb ella havia donat positiu per covid-19 i, seguint les directrius de la secretaria d’Afers Socials i Famílies, havia d’estar confinada uns dies tot i portar les tres dosis de la vacuna. Ma mare no va poder sortir per Nadal. Uns dies després, un intern també va donar positiu i la residència va passar a tenir la qualificació de roja i ja no es van poder fer sortides ni rebre visites. Els casos de covid van anar augmentant progressivament fins que, finalment, ma mare va donar positiu. On es va contagiar ma mare? La resposta és molt clara: a la residència. Calia prendre tantes precaucions? Veient els resultats, és evident que no, que les decisions del departament han estat desencertades. Abans de donar positiu, pels volts de cap d’any i Reis li van estar fent un bon grapat de PCR i sempre van sortir negatives. Malgrat tot, va estar tot el temps confinada! A la Carmeta, com a totes les Carmetes, Maries, Ramons, Miquels i tants i tants d’altres, li han negat l’afecte de la seva família durant un temps que ja mai podrà recuperar... Sobretot perquè a les persones grans, de temps, ja no els n’hi queda gaire...