No anem bé

On ens vol dur l’actual govern i Parlament neoautonomistes amb una majoria independentista, fins ara només en teoria? A la plena autodeterminació i sobirania de Catalunya, segur que no. Els alts càrrecs de la política institucionals, ben acomodats en llurs poltrones amb uns sous injustificadament desproporcionats en relació amb la baixesa política i moral amb què actuen, i no actuen, ja ho saben que estan portant el país cap al llot infecte i pútrid de l’autodescomposició nacional? Hom diria que se’ls en fot. I d’aquesta manera tan lamentable acabarem essent molt pitjor que no res: la menjadora, repartidora i comuna dels rapaços amos de l’Estat espanyol i vassalls de tot pelatge, autòctons i forans. I per rematar-ho, ens cantaran les absoltes del català... en llengua castellana. I a tirar-hi terra –catalana– a sobre. Així, Catalunya tindrà el patètic deshonor de passar a la història contemporània dels pobles per la independència que va breument proclamar i va deixar irresponsablement i poruga per a més endavant, per retornar a la dependència i submissió al poder autoritari de l’Estat espanyol, i mesquinament atrapat dins d’un règim autonòmic encara més vergonyant que l’anterior. Amb tot, no cal calçar gaires punts per capir que el futur de les nacions encara no està escrit. I que en la inherent incertesa d’aquell hi ha lloc per a l’esperança. Ras i curt: Catalunya avui no és lliure, prou clar. Però demà serà lliure o no serà.