Joan Alsina Hurtós, missioner màrtir gironí

En Joan Alsina Hurtós, fill de Castelló d’Empúries i missioner a Xile durant la dictadura de Pinochet, va ésser assassinat a l’edat de 31 anys per un escamot militar, ara fa 49 anys. A un nerviós soldat que li havia de tapar els ulls li va dir: “No em posis la bena, et vull veure de cara per donar-te el perdó.” El nostre màrtir gironí va deixar uns escrits que avui dia tenen la màxima actualitat, sobretot quan un poble com llavors el xilè patia com ara el d’Ucraïna els deliris d’un boig assassí. En un d’ells ens deia: “Hem acabat el camí, hem fressat un corriol, i ara som a les pedres. Seguirem caminant els que encara pugem. Fins quan? Tant de bo trobem arbres per aixoplugar-nos de les bales.” Un altre: “I segueixen els patacs, de nit sobretot. Qui contra qui? Poble, poble, poble, d’una banda i de l’altra. Ells, o són morts –els que hi eren– o fugen, o són a dalt! Estratègies, bàndols, declaracions. I el poble jau, adormit o mort. I la impotència, la sang que bull, les paraules que no surten. I saber que paraules i fets són condemnats a la pols, a la sang i a la carn trinxada i masegada. Si el gra de blat mor, mai donarà fruit. És terrible una muntanya cremada. Però cal esperar que de la cendra molla, negra, enganxosa, en torni a brotar la vida.” I llavors escriu: “Ara entenc el Raimon quan ens cantava allò de la lluita contra la por.” Gràcies pel teu sublim sacrifici, Joan, sempre et recordarem.