L’enterrament del bisbe Francesc Pardo i un cementiri musulmà

Fa pocs dies vaig sentir per la ràdio un jove musulmà que es queixava de l’Ajuntament de Girona perquè no tenia un lloc on poder enterrar dignament els seus difunts. Un jove carregat de raó que parlava un perfecte català (aquí tenim gent que hi viu de fa 50 anys i encara no el parlen). Si aquest col·lectiu musulmà viu i treballa a Girona i la comarca, per què en el cas d’un difunt han d’anar a enterrar-lo al País Valencià?

Quan vaig veure l’enterrament del bisbe gironí, amb tota la pompa i el seu panteó excavat a l’interior de la catedral, com a cristià em va caure la cara de vergonya. La nostra estimada seu no ha d’ésser un cementiri de bisbes. La catedral és patrimoni de tots els gironins i han d’ésser ells els qui ho decideixin. Estic segur que amb una votació el Bisbat es quedaria amb un pam de nas.

Jesucrist ens va donar el millor exemple enterrat en una cova dins un senzill sepulcre de pedra. Si tots som fills d’un déu, per què uns tenen una catedral per panteó i altres ni un pam de terra perquè hi reposin els seus éssers estimats?