Recollireu el que esteu sembrant

“Desorientats i cansats”, diu el 17 un politòleg, eufemisme polític. El dia 14 un president ens va invitar a “estirar el fil roig de la República” com a titella d’onomàstica al qual només li caldria haver afegit el que un seu predecessor va reblar: “dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques”, i al cap de tres dies se l’engalta acceptant fer, a la pràctica, de delegat de Madrid amb el nom de Generalitat. De 1931 a 2022. Després de 90 anys, siguem coherents i honestos: desorientats i cansats no. Emprenyats i cabrejats amb tanta renúncia a les expectatives generades des de baix, amb l’1-O del 2017 com a darrer precedent seriós malbaratat per tots aquests que munyen la mamella de l’anar tirant, mentre que d’altres no es poden ni acostar a casa seva. I tot, per què? Perquè uns són demòcrates amb coherència i d’altres ho són de boqueta en campanya, tot fent piulades de bec petit, com els esclaus del corralet del camp de concentració, en lloc de forçar les portes, mentre guaiten com els corbs nien als arbres i els caguen a sobre. Quan són increpats responen: “Què hi farem?” I mentrestant, qui dies passa sous arriben, és clar. Claríssim. A la propera oportunitat de votar recollireu el que esteu sembrant.