Barcelona real
Pasqual Maragall va plantejar crear una “Barcelona real”. No li ho van permetre. Avui, aquesta població encara és més real. Només cal pujar al cim del Tibidabo i fer una mirada de 360º iniciant, per exemple, per Badalona i anem comptant les poblacions enganxades l’una rere l’altra fins al Prat del Llobregat després fins a Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers... fins a arribar a Santa Coloma. Quantes poblacions formen aquesta Barcelona?
Tenim un gran problema: ningú pot gestionar aquesta Barcelona real i un dels problemes més importants és la circulació. Tant el transport de mercaderies com l’accés a clients o a la feina és molt complex. Qualsevol persona d’aquesta autèntica Barcelona té problemes complicats per anar d’un punt a un altre i la solució més simple és anar en cotxe perquè el transport públic, tret de l’àrea de la Barcelona municipal, que és molt correcte i econòmic, és un embolic.
La gestió de la circulació en cada lloc és complexa i en molts punts molesta, perquè la solució de moure’s en cotxe provoca soroll i invasió de llocs centrals. La solució d’aquest problema no es pot centrar a disminuir la circulació de cotxes privats sinó en la creació d’un sistema de transport públic pensat amb el cap, que tingui una visió de la Barcelona real i enllaci tots els centres essencials i que, no ho oblidem, també està lligada a la resta de Catalunya.
Barcelona