Carta oberta a la 6a planta de l’hospital Josep Trueta

A totes les persones que formen part de la 6a planta: Gràcies. Vaig ingressar inesperadament amb uns dolors terribles, sorgits de la meva dura malaltia. Hospital ple... Em van assignar habitació a “trauma”, res a veure amb el meu cas. Devia haver de ser així per conèixer la implicació, sensibilitat, empatia, somriures, cures i trasllats amb delicadesa i complicitat. Una mà que una nit en què pensava no poder seguir, em va agafar la meva perquè no podia fer res però em va transmetre que estava al meu costat, patint amb mi. En moments en què no saps el que et passarà o què serà de tu, vull dir gràcies a totes i tots els qui vau passar per la meva habitació, amb un somriure, a preocupar-vos per mi, que em vau dedicar moments de sincera humanitat, esborrant instants de temors i por. Sempre al meu record i agraït. Hi ha persones com vosaltres que finalitzen una jornada de 14 hores i encara et miren als ulls, t’escolten, s’acomiaden fins l’endemà i et fan sorgir un somriure. Quinze dies compartits. Continueu així, fent equip, endavant i força. No té preu el que ens aporteu en moments vitals i durs. Gràcies. (El de l’habitació 602 B. 15 dies. LMC).