La llengua imperial

L’idioma és un element identitari ben rellevant. També és una eina política. Tothom s’adona que si un jutge imposa un percentatge de llengua als professionals que sigui, actua com a poder quasi diví en qüestions que són culturals; també pot ser que hagin esdevingut ninots, ninots d’històries injustificades. I si el jutge no fos just? Pot haver-hi encara feixisme en el sistema judicial estatal hispànic? Només pregunto.

El TSJ qüestiona l’educació a Catalunya, qüestiona els catalans. Les nostres escoles i instituts rutllen, i bé. Són lingüísticament pacífics, i resolen les dèries de manera intel·ligent. Però vet aquí que un grapadet de funcionaris s’autodeclaren més competents que els professionals de l’educació i les famílies. Per què s’obsessionen malaltissament a destruir l’educació del país?

Una solució?: obligar a fer amb l’idioma de l’imperi Religió i Educació física, i potser Tutoria (a part dels patis), així tindrien de nou la “Formación del espíritu nacional”, tan caspós. I, per impartir-les, és clar!, els jutges podrien venir en persona o habilitar-hi la gent de Vox (que això del 100% de castellà i el falangisme ho dominen).

No sé si se m’interpreta...