El rei emèrit i l’objecció fiscal

El rei emèrit ha tornat a Espanya per la mateixa ruta gallega per on va marxar. Hi ha qui diu que és una cosa lletja, perquè no ha donat explicacions. Jo, que en alguns assumptes estic una mica a la figuera, no hi perdo la son. Recordo massa explicacions (buides) i massa “Lo siento”. Les explicacions les han de donar els òrgans de l’Estat (administració tributària, Fiscalia...) perquè han confirmat que s’han produït delictes però, ai las!, ja han prescrit. Les persones que fem objecció fiscal a la despesa militar tenim contenciosos amb l’Agència Tributària. Enviem una carta al ministre (ara ministra) del ram i diem que la nostra consciència no ens permet finançar l’exèrcit ni la guerra i que aquesta part proporcional l’hem destinada a un projecte de pau o desenvolupament (no ens quedem/defraudem ni un cèntim). La resposta és immediata, ens reclamen aquestes quantitats, amb amenaces i recàrrecs, amb l’argument que la llei tributària no ho preveu (doncs que ho prevegi; tampoc la llei permetia el vot femení, per exemple). La llei tributària sí que diu clarament quan algú comet delicte fiscal, però es veu que la llei preveu il·lustres exempcions, o sigui, no és igual per a tothom.