Focs, sequera i calor infernal

La calor et deshidrata, t’emboteix el cap i al migdia t’endormisca entre dues llums, la de fora que es filtra a través dels porticons i les ombres de l’exterior tacades de sol que es reflecteixen com figures vives i en moviment constant en el sostre de la cambra, mentre la suor t’amara tot el cos. Mullat com si t’acabessis de dutxar no tens ganes de fer res, embotit en una butaca deixes que les hores passin tot esperant el capvespre. Les temperatures de l’estiu s’han avançat en la primavera i es mengen part de la tardor. Tot canvia començant per la mateixa vida, les tardes d’estiu costen de passar, mentre les de l’hivern es fan curtes.

El canvi climàtic no és broma, és un mal que a dia que passa va a més, focs, sequera i temperatures infernals. Estem destrossant el planeta i malgrat tot l’home continua massacrant el poc que li resta de vida. Entre els focs que van desertitzant la natura, els tifons, els huracans i altres mals ens han envaït provocants grans desastres en relació amb el continent. Però l’home tossut continua maltractant la casa de tots els humans, uns amb guerres injustes, altres amb l’ús del carbó, els minerals fòssils en general i amb la producció d’energia. Els mars augmenten de nivell, illes en perill de desaparèixer i les platges a menys, reduint espais de vida avui inundats. Respectar la natura és la vida del futur en la que els nostres descendents puguin sobreviure a la maldat de les generacions que els han precedit.