Les vergonyes de l’extrema dreta

Dintre l’enrenou existent de contres en l’afer Pegasus, resulta que els unionistes accepten com a normal l’escandalós espionatge a què van ser sotmesos els polítics i representants públics de Catalunya. Segons es manifesten, era necessari fer servir aquests serveis per preservar la unitat d’Espanya. Que ridícul i ambigu resulta aquest procés, que torna als procediments de les guerres fredes, com a mesura repressora de vigilància als líders destacats de la diversitat de branques amb ideologies diferenciades. El que han fet no és altra cosa que recuperar les consignes feixistes de temps immemorables de les quals tan nefastos records tenim tots plegats. Entrant en una decadència demòcrata.

Només les extremes continuen ancorades en un passat tortuós, i amb l’anhel de reconquesta de domini social, en què les seves tàctiques desestabilitzen la convivència dels pobles. Considero ofensiu que a la vegada tinguin el suport dels magistrats del Suprem polititzats. En una paraula. La participació activa de juristes tendenciosos, en voler imposar com refrescar noves iniciatives de dictadors per mantenir els pobles subjugats a les seves pretensions de poder. Fora bo per a tota la societat desfer-nos dels inquisidors de torn, als quals només els mou l’afany de retrobar-se amb episodis de desconsideració amb els afers turbulents que tant han suportat i suportem els que volem viure amb una llibertat consolidada després de tantes dècades de domini de la dreta.