De possibilitat a realitat

Fa ben poc, es parlava de la possibilitat del tancament de les sales del cinema Albéniz, però, el passat dia 1 de juliol, malauradament, s’acabà convertint en una trista realitat. I el més trist, encara, és com s’ha comunicat. S’han limitat a penjar un simple cartell, donant les gràcies, als clients i amics, però creiem que no és suficient. Els ciutadans, que ens l’hem sentit com un xic nostre, ho trobem molt pobre. Si quan es tanca una botiga, d’aquelles tradicionals, ho fan saber, amb suficient antelació, per tal que els clients se’n puguin acomiadar; en el cas de l’Albéniz, per les sales i butaques del qual hem passat milers, per no dir milions, de gironins i gent diversa, al decurs de, gairebé, cent anys, calia tenir-ho present. Atenent aquestes raons, així com les seves especials connotacions, culturals i lúdiques, mereix fer-li un sentit comiat. Ho té ben merescut; en agraïment a les bones estones que ens ha fet passar. Sortosament, sembla que uns reconeguts cinèfils, locals, estan preparant un documental que es farà ressò de la història del preuat local; la seva projecció es veurà corresposta amb l’agraïment de la majoria ciutadana, com a símbol de comiat i alhora com a sentit record. Esperem delerosos poder-lo veure acabat. És el nostre parer.