Servei d’Objectes Perduts a Girona

El 18 de juliol vaig perdre la cartera a Girona i l’endemà vaig anar a la Policia Municipal del carrer Bacià, per saber si algú l’havia lliurat al Servei d’Objectes Perduts. No permeten l’accés a l’interior; vaig haver de trucar a l’intèrfon i explicar el que m’havia passat i preguntar si algú els havia portat la meva cartera. La resposta: “La noia que se’n cuida està de vacances i no ho podem saber.” Pregunto quan torna: “D’aquí a una o dues setmanes, no ho sé.” Al demanar si poden mirar allà on dipositen el que els porten...: “No ho podem mirar, ho deixem en un calaix i no tenim la clau per obrir-lo” (típic calaix que s’obre per deixar-hi coses però no per retirar-les?). La frase final va ser: “Qui ho porta és una empleada de l’Ajuntament que està de vacances i no l’han substituït.” S’imaginen un turista que perdi la bossa amb les claus del cotxe i les de l’apartament on s’allotja a Girona? La mateixa bossa amb les dosis d’insulina? Segur que els eslògans que li van fer escollir Girona per passar-hi les vacances no els oblidarà. Ara és “Girona ets tu”, perquè l’“emociona” de l’anterior o l’“enamora” del primer són de difícil mantenir amb aquesta atenció tan deficient.