En Pistola de la Cellera i el FC Barcelona

Els que passem de la seixantena i som aficionats al futbol, tenim emmagatzemats en la nostra memòria les jugades i els mil gols d’en Josep Roca, Pistola. Un noi de pagès que, en plena postguerra, feia de serrador treballant jornal i mig. Això volia dir treballar 12 hores diàries i, sortint de la feina, anar cap a l’entrenament i, si hi havia sort i aigua, es podia dutxar. Ara sembla que eren altres temps i no cal donar-hi més voltes. El Mundo Deportivo li va atorgar el trofeu de màxim golejador les temporades 1962/63 i 1963/64. També fou distingit per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i la Federació Catalana de Futbol. Amb les seves qualitats innates, molts clubs es van interessar pels seus serveis, entre d’altres el Girona FC, llavors a segona divisió, a més d’altres clubs com l’Olot, el Balaguer i el CE Anglès. En vista d’això, el FC Barcelona també s’hi va interessar, però, malauradament i segons la premsa del moment, una lesió va estroncar que un cellerenc anés a can Barça. Ja veieu com poden canviar les coses, però de ben segur que el destí d’en Pistola va ser el que havia de ser i, després de 21 anys jugant a futbol per aquests mons de Déu, va acabar la pràctica esportiva l’any 1973 al CE Anglès, l’entitat esportiva que el va donar a conèixer.